Encara que jo no vaig poder anar a la Fundació Miró quan estava prevista la visita, he buscat informació sobre aquesta fundació.

Pipilotti Rist

"El artista debe desaparecer para que la gente se adueñe del arte"

Pipilotti Rist és una de las videoartistes més importants, el seu nom tan peculiar és un homanatge a la famosa 'Pipi Calzaslargas', la protagonista essencial d'una serie televisiva.
El seu nom veritable és Elisabeth Charlotte Rist (St. Gallen, Suiza, 1962). Aquesta artista és veu identificada sorprenentment amb el personatge infantil citat anteriorment.

Aquesta mostra a la fundació Miró és el viatge per deu dels seus treballs no mostrats a Espanya. Aquests treballs sembla ser el viatge per les diferents fases de la vida: la infància, l'adolèscencia, la sabiesa i la mort.

El nom de l'exposició és 'Partit amistós - sentiments electrònics'.

A continuació, mostraré els noms de les distintes instal·lacions:

- A Tyngdkraft, var min vän [Gravetat, sigues amiga meva] (2007) : les imatges mostren dues persones i fulles flotant a l'espai. El títol és una invitació al visitant a reflexionar sobre la força de la gravetat, mentre s'estira i contempla les projeccions damunt dos plafons amorfs que pengen del sostre. Es veu i se sent diferent quan els músculs estan relaxats?

- Ginas Mobile [El mòbil de la Gina] (2007): un mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plans de vulves; el fet que costi reconèixer de què es tracta els fa perdre les connotacions habituals. Amb aquesta obra l'artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

- Lungenflügel [Lòbul pulmonar] (2009): és una instal·lació que ocupa tres parets. El rodatge d'aquesta peça està relacionat amb el de Pepperminta, el primer llargmetratge de l'artista. Les imatges ens mostren Pepperminta (Ewelina Guzik), la protagonista de les obres recents de Rist, interactuant amb la natura, per establir analogies i contradiccions entre la vida humana i l'animal.

- Regenfrau (I Am Called A Plant) [Dona de pluja (Em diuen planta)] (1999): també aborda la temàtica de la unió amb la natura. En aquest cas, ho fa mostrant el contrast entre la vida orgànica, representada per un cos nu i vulnerable estirat al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat exemplificada en la immensa cuina damunt la qual es projecta el vídeo.

- À la belle étoile [Sota els estels] (2007): una projecció al terra del museu, i amb Doble llum.

Són aquestes, de les cuals he pogut trobar informació. Com abans he dit, hi han 10 treballs mostrats a la fundació Miró i 3 en Girona.